La tieta Antònia

Quan arribes a les Plantes, la persona que et ve a rebre sempre és la tieta Antònia. La iaia i la tieta Antònia són cunyades. La tieta és la vídua del germà gran de la iaia, el tiet Jaume. Seguint la tradició catalana, el germà gran, l'hereu, és el que es va quedar a viure amb la seva família a la casa de pagès. Però la resta de germans i les seves famílies hi han anat centenars, milers de vegades, a les Plantes, i sempre han tingut una molt bona rebuda. 

La tieta Antònia, amb la seva mirada clara, sense riure massa ni massa poc, amb la seva tendresa i amabilitat, et fa sentir com a casa des del primer moment. I ens posem a caminar, ara anant a veure els cavalls que pasturen al camp, ara passejant tranquilament collint gallarets i endevinant si són gall, poll o gallina. Amb passes lentes, tranquilament, disfrutant de l'entorn, aspirant l'aire fresc, contemplant sense saber-ho els colors que t'ofereix el dia.

Després, ja prop de casa, la tieta t'ofereix alguna cosa per beure i per menjar, la iaia agafa alguna flor (amb l'estira i arronsa d'una i altre, ja que la iaia en vol una i la tieta sempre n'hi ofereix més). I d'aquesta manera, plàcidament, veiem passar la tarda. No hi han converses llargues, sinó més aviat frases curtes, d'aquelles que et diuen que la iaia i la tieta ja n'han passat de tots colors, acceptant el que la vida els hi ha donat, i gaudint de les coses importants de la vida.