Aquest blog està dedicat a la meva àvia. Però avui vull parlar de l'àvia dels meus fills: la meva mare. La meva mare també és la iaia perfecte. És positiva, riallera, i li encanta jugar amb els seus néts. Mai té un no per a ells. I, és clar, els seus néts saben que arribar a casa de la iaia Anna és fer festa grossa. La meva antiga habitació, actualment el cuarto de la planxa, esdevé el camp de batalla on totes les joguines rodolen pel terra, i no hi ha ningú que els hi digui que ho endrecin de seguida. El menjar és més bo i es menja més depressa si l'àvia te'l talla a trossets mil.limètrics i a més te'l peix. Passejar amb la iaia Anna és divertit, perquè també implica córrer, saltar, riure i jugar. La iaia et deixa veure la tele mentre menges, quan saps que a casa ho tens prohibit. Els meus fills es deleixen per estar sempre amb la iaia Anna, a qui adoren! I no m'extranya!
Ai, les iaies! aquestes persones adorables que et mimen i tenen temps per jugar amb tu! Quina sort tenir-ne!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada