La meva àvia va créixer a pagès. Suposo que aquest és un dels motius pel qual li agraden les plantes. Ella, però, no viu al camp. I no té ni tan sols jardí. Però té una terrassa gran. Com soluciona l'enyor a l'herba fresca, al color dels gallarets, a trencar branquillons tot corrent, a l'olor de farigola? amb torratxes. Des que tinc ús de raó, a la terrassa de la meva àvia hi han torratxes de fang. Força grans, de color marró. I què hi ha a dintre? en moltes de les torratxes hi podem trobar geranis, però amb el pas dels anys, el contingut de les torratxes s'ha anat tornat més pràctic i menys visual.
Un dia, la meva àvia estava cuinant i em diu: vés a la terrassa i agafa una mica de julivert ¿? el julivert no és allò verd que demanes a la fruiteria a l'hora de pagar? Doncs resulta que en la majoria de torratxes de la terrassa de l'àvia hi podem trobar julivert! i la iaia cada dia n'agafa un bocinet, per posar sobre la carn. Si ara aneu a veure a l'àvia i sortiu a la seva terrassa, segurament, dins de les torratxes, podreu trobar enciams i fins i tot tomàquets! ai, aquests ecologistes! la iaia els hi ha passat al davant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada