dijous, 29 de maig del 2014

Les Plantes (1)

La llar. Sense cap mena de dubte. La llar de la iaia. Venint de Vic, passant per Roda, trenquem direcció Manlleu, deixem el Bac de Roda a l'esquerre, les escoles a la dreta i, en un petit trencant a la dreta, enfilem camí cap a les Plantes. Pugem, pugem, per un camí ara més o menys asfaltat i amb amplada per un sol cotxe. A banda i banda, les margues típiques de la comarca, gallarets, farigola, molta farigola, i aquelles petites flors blaves que sempre collia quan era petita. Al final del camí, una esplanada. Un gos, a vegades gran i negre, a vegades petit i blanc, sempre ens dóna la benvinguda (o ens pregunta què carai hi fem allà). A l'esquerre, un estable de cavalls. Just al costat, la casa. La llar. La masia. Allà on la iaia va néixer, on van néixer ella i tots els seus germans, on van riure i plorar, patir gana i jugar. 
Sempre que sóc a la Plana, intento anar a les Plantes amb la iaia. Ella, contenta, puja al meu cotxe amb una bossa plena de pa sec pels cavalls, i marxa de les Plantes amb uns branquillons de farigola a la ma. El sentiment d'alegria, de felicitat incommensurable que desprèn el seu cos quan obre la porta del cotxe per tornar a trepitjar els entorns de la seva llar, es pot gairebé palpar. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada