Mmmmm…. tinc gana! a veure què puc rampinyar de la nevera de la iaia? enciam, tomàquets, pernil dolç, formatge, aigua, llet… eh? i això? si, si, efectivament, això no és comestible, o com a mínim, he crescut pensant que no ho era. A la nevera de la iaia hi trobo… pintaungles! i no un, no! sino varis! de colors diferents: rosa clar, rosa pàlid, rosa lleugerament asalmonat, rosa un xic més fort, rosa fosc, rosa…
Quan li demano a la iaia el sentit de tenir emmagatzemats els seus pintaungles a la nevera, em contesta molt seriosa, com si fós la cosa més natural del món: "aquí es conserven millor." I ja està. Cap dissertació sobre "la part aquosa combinada amb la no aquosa produeixen una capa protectora que envolta…". No. Res d'això. Senzillament, ella té l'absoluta certesa de que a la nevera els seus pintaungles es conserven millor. I com a tal duren més. I res ni ningú la farà desdir de la seva manera de pensar. I olé!
Recordo les ungles de la iaia sempre força llargues, força gruixudes, arreglades i ben pintades (de color rosa). Potser el seu secret de conservació és dins de la nevera, qui ho sap!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada