dimarts, 6 de maig de 2014

La pilota al rebedor

El joc era molt simple: la meva germana es posava en un extrem del rebedor, i jo en l'altre. Ens ajupíem, posant els genolls a terra. I ens tiràvem una vella pilota de tennis. La fèiem lliscar pel terra, fins a l'altra banda, provant de que passés entre les cames o entre la paret i el cos de l'altre. Provàvem de fer gol. El joc era divertit, rèiem molt, ens estiràvem pel terra, intentant arreplegar la pilota, anàvem ràpides i lleugeres, cridàvem… disfrutàvem. 
Quanta estona durava? depèn. Minuts, més minuts… fins que venia la iaia a avisar-nos que deixéssim de fer xivarri i de clavar cops de pilota a les parets. Ho deia intentant-se imposar, però amb una mitja rialla a la boca. De fet, el joc podia considerar-se que no tenia èxit fins que no venia la iaia intentant fer-nos-en desistir. Pensant-hi ara, crec que el joc consistia en fer prou soroll per tal que vingués la iaia a avisar-nos. Aquest, era l'objectiu real del joc (i he de dir que sempre ho aconseguíem ;).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada