La iaia

La iaia que conec, la que m'ha ajudat, entès, cobert les necessitats; aquella a qui he admirat, que és forta i orgullosa, que és sàvia i bona persona, que no critica mai a ningú i que sap (o vol) tenir raó, està canviant. 
Ara no sap qui sóc, com em dic o on visc. No recorda què acaba de preguntar ni què ha de fer. És més dolça però la veig palplantada enmig de qualsevol lloc, sense saber què ha de fer o ha de dir. 
Però jo me l'estimo igual. O més. Jo la continuo admirant, malgrat els canvis. La continuo volent a la meva vida.
I m'agrada recordar tot el que juntes hem viscut. I vull abraçar-la i acaronar-la. Perquè ara és més nena, ara no és aquella dona forta, ara és la meva iaia... malgrat que és diferent.
Aquest blog és per ella i per totes les persones que, com ella, canvien. I per totes les persones que hi han al seu voltant. Perquè també canviem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada