Són comptades les vegades que he vist a la meva àvia portant pantalons. I, evidentment, Mai dels Mais s'ha posat uns texans. Per fer turisme, la gent s'acostuma a posar uns texans i una samarreta, per anar ben còmode per voltar, tirar fotos, menjar qualsevol cosa en qualsevol lloc, i caminar, caminar i caminar. La meva àvia fa totes aquestes coses amb faixa, faldilla i talons. Per anar a la muntanya, la gent es posa esperdenyes per caminar, pantalons de muntanya i un forro polar. La meva àvia va a la muntanya amb faldilla i esperdenyes… de cunya!
Evidentment, qualsevol celebració comporta portar ja no faldilla, sinó vestit, o vestit jaqueta. Les celebracions a casa es fan amb faldilla, passejar per Vic o anar a comprar implica portar faldilla. La meva àvia és presumida. I fa molt de goig. I, encara que ella mai ho reconeixerà, li ha d'agradar que pel carrer la pari qualsevol coneguda i li digui: "Roser, que guapa que vas!".
Molta gent m'ha dit a mi que la meva àvia fa molt goig. I a mi m'encanta tenir una iaia tan presumida i yeye!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada