Sabates

Amb 86 primaveres, a la meva àvia li fan mal els peus. Se li han eixamplat, i li costa posar-se les sabates que està acostumada a portar, és a dir, amb taló alt i prim, i acabades en punta. O sigui que un dia la vaig acompanyar a la sabateria a comprar-se unes sabates còmodes. La sabateria en qüestió estava  dedicada a sabates especials per a gent que tenia problemes als peus. Una dona amb prou paciència ens va ensenyar pràcticament totes les sabates més o menys boniques però sobradament còmodes que tenia a la botiga amb el número de la iaia. A ella cap li feia peça. Suposo que deu ser difícil reconèixer que has d'adaptar-te a un calçat completament diferent del que has portat tota la vida. Al final, la vaig convèncer perquè es quedés unes sabates tipus "merceditas" però més tancades, que protegien el peu, amb una petita cunya, en negre i daurat. No eren boniques. Gens. I molt menys si les comparava amb qualsevol de les que la iaia té al seu sabater. Però vaig fer veure que m'agradaven, i ella se les va quedar, tot i que mostrant molts dubtes.

Al cap d'uns dies, ma mare em va comentar que les havia tornat a la sabateria.