He demanat a diverses persones de l'entorn de la meva àvia què en pensen d'ella. La primera en respondre a aquesta crida va ser l'Anna Portet. Diu així:
"De la tieta Roser, jo en tinc uns records molt
positius i bonics de quan érem petits, els meus records d'ella:
- Una dona molt oberta, enèrgica, riallera,
tendre, afectuosa, generosa, treballadora, presumida, elegant, molt alegre,
dinàmica, arriada, parladora.....
Jo recordo que quan érem petites anàvem molt
sovint a les plantes a veure els tiets i a berenar, sempre hi havia algun o
altre tiet i altres dels cosins que ens hi trobàvem, i quan s'hi ensopegaven
les germanes era un festival assegurat, un fart de riure i recordo que
explicava coses molt interessants, no recordo quines eren, però sé que me
l'escoltava molt atentament quan parlava ella.
Quan jo era petita ja em donava la sensació que
era una dona molt avançada per la seva època, que es feia respectar i compartia
tot el seu saber d'una manera planera.
Una barreja d'elegància i senzillesa.
Sempre hi havien petons i un somriure, jo
personalment m'hi trobava molt a gust.
Té un riure encomanadís, com ses germanes, era
un no parar d'explicar històries, jugar i riure.
Recordo les fontades que fèiem i després quan
fèiem la trobada a la torre que tenien amb el tiet Pepito a Taradell, anar allà
per mi era un privilegi i ella estava taaaant contenta que hi anéssim, quan
arribàvem era un esclat d'alegria, et senties ben rebut i que formaves part
d'una gran família que s'estimava.
La festa no s'acabava mai, quan vàrem deixar de
fer aquelles trobades familiars jo les vaig trobar a faltar molt.
Recordo que li agradava molt jugar a la
petanca, ella i el tiet Pepito en sabien molt.
Em sento molt afortunada de tenir aquests
referents tant positius, les vivències amb els tiets i tietes de les plantes,
fos on fos, unes experiències úniques, una gran escola i riquesa de valors molt
humans, mira...... tot escrivint-ho m'emociono i tot! Sóc de llàgrima fàcil!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada