Al meu avi li agradava jugar al dòmino.
Però a la meva àvia li agradava deixar-nos les fitxes del dòmino per fer castells. Posava quatre fitxes en paral.lel, separades un xic una de l'altra. Després en col.locava dues a sobre d'aquestes, i anava pujant, fins que el castell es desmuntava. Un cop ella havia acabat, ens empenyia a que nosaltres féssim el mateix. I, com qui no vol la cosa, ens tenia distretes i tranquiles durant una bona estona. Quan nosaltres començàvem a intentar mantenir l'equilibri de les peces, ella discretament s'allunyava de nosaltres i es dirigia cap a la cuina. Al cap de poca estona, apareixia amb un plat ple de trossos de poma pelada, i grills de taronja. I també, com qui no vol la cosa, nosaltres ens menjàvem una bona quantitat de fruita per berenar, gairebé sense assabentar-nos-en, doncs anàvem intentant que el castell no caigués.
Em fa gràcia comprovar que aquesta estratègia encara l'utilitza amb els seus besnéts. I li continua funcionant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada