dimecres, 4 de juny de 2014

El pa lliga amb tot

Els avis tenien un forn de pa. Cada nit, el meu pare feia el pa, i la iaia i la mare el venien al dia següent. Diuen que "en casa de herrero, cuchara de palo". A casa, la iaia, però, no complia aquesta premisa, i tan ella com l'avi eren uns panarres. La iaia utilitzava el pa en qualsevol àpat, acompanyant-lo amb qualsevol menjar. Jo ja m'he acostumat a veure a la iaia menjant poma… amb pa. També m'he acostumat a veure-la menjar torró (de xixona)… amb pa. Ella sempre ens deia que el pa és molt bo, i que combina amb tot. A casa seva no faltava mai. Una panera plena de pa, i ja veies que ella n'anava agafant, tan per acompanyar el tai (com diem els de la Plana), com per escurar el plat (com també diem els de la Plana). Que hi ha sopa? doncs a l'acabar la sopa una mica de pa. Que hi ha amanida? doncs afegim-hi també pa. 
Ara el pa no està de moda. La gent té mania als carbohidrats, i els acusen de ser la matèria que ens fa engreixar. Sempre que al meu avi li deien que el pa engreixava, ell contestava el següent: "mengeu durant una setmana tan sols pa i beveu només aigua, i em dieu després si us heu engreixat o no."




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada