dissabte, 21 de juny de 2014

Més pessigolles

Ara ja és una constant. Ara pràcticament cada dia els meus fills em demanen, a l'hora d'anar a dormir, "mama, em pots fer pessigolles de la iaia Roser?". I jo no m'hi nego, ans el contrari, m'encanta que disfrutin amb una cosa amb la que jo vaig disfrutar tantíssim quan era petita. 
Heus aquí les diferències i coincidències que hi han entre el meu record i el present:

- jo m'estirava a la falda de la iaia, que s'estava asseguda al sofà.
- els meus fills estan estirats al seu llit i jo al seu costat.

- la meva àvia ens feia pessigolles al capvespre.
- jo els hi faig pessigolles just abans d'anar a dormir, per fer-los endormiscar.

- la iaia em resseguia l'esquena amb els dits índex i el del cor, dibuixant cercles i semicercles a l'esquena. Quan les pessigolles es feien resseguint la columna, de seguida em sortia pell de gallina. Quan les pessigolles m'arribaven a banda i banda de la cintura, se m'escapava el riure.
- jo els hi ressegueixo l'esquena amb els dits índex i el del cor, dibuixant cercles i semicercles a l'esquena. Quan les pessigolles es fan resseguint la columna, la pell de gallina és evident. Quan les pessigolles arriben a banda i banda de la cintura, ells es mouen lleugerament però aguanten.

- jo mai deia prou. Era la iaia que parava al cap de no sé quanta estona.
- els meus fills mai diuen prou. Paro quan els veig a punt d'adormir-se.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada