Cuina

Farigola curadora
Que teniu mal de queixal? infusió de farigola.
Us ha sortit un granet dins la boca? glopegeu una infusió de farigola.
Ulls amb conjuntivitis? un cotó impregnat d'infusió de farigola.
Mal de coll? beveu una infusió de farigola amb mel.
La farigola curadora. La farigola tot ho cura.
Res de pastilles, ni de xarops. Què saben aquests metges i farmacèutics? 
Farigola!
I, tot i que al principi n'era reticent, he d'acceptar que aquesta herba gairebé la considero màgica. 

Sobretot, sobretot, si la iaia te la va a collir a les Plantes, la porta en forma de ram fins a casa seva, n'escull un petit branquilló, i el deixa reposar uns minuts dins l'aigua que ha fet bullir… llavors si, que, obligatòriament, t'has de curar!

Recepta de la néta
Arròs (paella)
El meu home és un crack fent paelles d'arròs. Ell va treure la seva recepta seguint indicacions de la meva mare, la qual seguia indicacions de la meva àvia, i de cuiners de la Costa Brava que feien un arròs per llepar-se els dits. A veure si us agrada!

INGREDIENTS I MATERIAL (per a 9 persones)
- 4 sípies negres amb els 4 sacs de salsa
- 30 cloïsses
- 12 gambes
- 5 cebes mitjanes
- 900 g d'arròs bomba
- 3 l de caldo de peix
- 100 g de tomàquet triturat
- 1 all
- oli i sal
- 1 paella de 46 cm de diàmetre
- 1 olla petita per les cloïsses
- 1 olla pel caldo

PREPARACIÓ
1. Fregir les gambes amb oli a la paella i retirar-les (deixar l'oli amb gust de gamba a la paella)
2. Fregir les sípies tallades i també retirar-les
3. Fregir la ceba durant molta estona, fins a tenir-la ben rossa
4. Afegir-hi una mica de tomàquet triturat (100 g) i fregir-ho una estona
5. Afegir una ica d'aigua per evitar que el sofregit es cremi. Seguir sofregint.
6. Afegir la salsa de les sípies i sofregir-ho. Rectificar de sal
7. Afegir-hi l'arròs, barrejar i fregir-lo una mica, per tal que l'arròs agafi el gust intens.
8. Afegir-hi tot el caldo i deixar que l'arròs bulli 18 minuts sense remenar. El caldo ha d'estar bullint quan l'afegim
9. Quan faltin 8 minuts, afegir-hi la sípia retirada abans, per sobre, sense remenar
10. Quan faltin 3 minuts, afegir-hi les cloïsses, que havíem cuit prèviament (*) per sobre, sense remenar i tirar-hi també el líquid de les cloïsses de l'olla
11. Quan tanquem el foc (al final dels 18 minuts), col.locar les gambes sobre l'arròs

(*) posar les cloïsses en una olla petita, afegir-hi all picat (1) i oli (un raig), i fer-ho bullir a mig foc, tapat, fins que s'obrin


Recepta de la néta
Tiramisú
La iaia fa receptes clàssiques. I em fa gràcia comparar les seves receptes amb les que jo considero "modernes". Com que ja he posat al blog la recepta de la crema boníssima que fa ella, aquí deixo la recepta del tiramisú que faig jo. I a provar i a comparar!

INGREDIENTS
2 o 3 rovells d'ou
100 g de sucre
375 g de mascarpone
sequillos o melindros
cafè
ron o amaretto
cacau en pols

ELABORACIÓ
- Barrejar els rovells d'ou, el sucre i el mascarpone amb la batedora.
- Fer cafè, afegir-li amaretto i remullar els sequillos o melindros
En un motlle:
- posar una capa dels sequillos remullats
- una capa de la massa feta amb rovells+sucre+mascarpone
- una capa dels sequillos remullats
- una capa de la massa
Aconsello guardar més de mig dia el motlle a la nevera
Abans de servir, posar-lo mitja hora al congelador

PER SERVIR
Repartir-ho en plats, i espolvorejar el cacau en pols per sobre.

El resultat és (també) per llepar-se'n els dits!

Receptes de la iaia
Crema
La meva àvia ha fet litres i litres de crema. I li queda molt bé. Aquí deixo la recepta:

INGREDIENTS
6 ous
1 litre de llet
250 g de sucre
60 g de maizena
Pell de llimona
Un tros de canyella

ELABORACIÓ
- Posar 750 ml de llet en un pot mitjà. 
- Posar el pot al foc, afegint-hi la canyella i la pell de llimona (1/5 part de pell, sense res blanc).
- Deixar aquest pot a foc lent.
- Apart, desclarar els ous i posar els rovells en un altre pot. Barrejar-los.
- Afegir als rovells la llet que queda.
- Pesar el sucre.
- Pesar la maizena.
- Colar la llet bullida (per separar la canyella i la pela de llimona), sobre el pot amb els rovells i la resta de llet. 
- Passar d'un pot a l'altre dues o tres vegades, colant-ho. 
- Del resultat, 2/3 van al pot al foc i s'hi afegix el sucre.
- Al terç restant s'hi afegeix la maizena.
- Es cola la mescla amb maizena sobre el pot que està al foc. 
- Un cop tot està al pot al foc, es va remenant sense parar a foc mig, contínuament, a poc a poc, fins que faci el primer bluf. 
- Treure ràpidament del foc, i barrejar molt ràpid amb una espàtula.

El resultat és per llepar-se'n els dits!

Pastís de llimona
Prop de casa la iaia hi ha una pastisseria d'aquelles de tota la vida, que fan pastissos dels de tota la vida. La meva àvia és fan indiscutible d'un d'aquests pastissos: el de llimona. Fa molts anys, la iaia el va comprar per primer cop per alguna celebració familiar. Des de llavors, a casa seva sempre hi ha com a mínim un bocí d'aquest pastís de llimona. És indiferent que sigui tardor o primavera, hivern o estiu. És igual el dia de la setmana que sigui. Al congelador, sempre hi ha un tros de pastís que t'espera per postres. 
I què el fa tan especial? Quan li preguntes a l'àvia, ella, tota seriosa, et diu "perquè és molt bo". Curt i ras. Per què sempre li donem voltes a les coses que ens passen? Això és el que m'agrada de la meva àvia. Encara que li compris el catalogat com el millor pastís del món, ella se'l mirarà amb desdeny, i continuarà amb una lleialtat absoluta cap al seu millor pastís del món: el pastís de llimona de tota la vida, que pot comprar a la pastisseria de tota la vida.

El pa lliga amb tot
Els avis tenien un forn de pa. Cada nit, el meu pare feia el pa, i la iaia i la mare el venien al dia següent. Diuen que "en casa de herrero, cuchara de palo". A casa, la iaia, però, no complia aquesta premisa, i tan ella com l'avi eren uns panarres. La iaia utilitzava el pa en qualsevol àpat, acompanyant-lo amb qualsevol menjar. Jo ja m'he acostumat a veure a la iaia menjant poma… amb pa. També m'he acostumat a veure-la menjar torró (de xixona)… amb pa. Ella sempre ens deia que el pa és molt bo, i que combina amb tot. A casa seva no faltava mai. Una panera plena de pa, i ja veies que ella n'anava agafant, tan per acompanyar el tai (com diem els de la Plana), com per escurar el plat (com també diem els de la Plana). Que hi ha sopa? doncs a l'acabar la sopa una mica de pa. Que hi ha amanida? doncs afegim-hi també pa. 

Ara el pa no està de moda. La gent té mania als carbohidrats, i els acusen de ser la matèria que ens fa engreixar. Sempre que al meu avi li deien que el pa engreixava, ell contestava el següent: "mengeu durant una setmana tan sols pa i beveu només aigua, i em dieu després si us heu engreixat o no."


Cava aigualit
Quan era petita, a casa, alguns diumenges assenyalats, els avis i els pares bevien xampany. Ja de més gran, a casa, alguns diumenges assenyalats, els avis i els pares, i sumant-nos-hi la meva germana i jo, bevíem cava. Era curiós comprovar que la mateixa ampolla, el mateix nom, el mateix gust i les mateixes bombolletes que s'enfilaven amunt, havien canviat de nom. Però nosaltres continuavem brindant, fent xin-xin alçant les copes i dient felicitats a qui li toqués. Primer amb xampany i després amb cava.
Normalment era el pare l'encarregat d'omplir les copes. La mare, per pudor femení, deia prou quan el líquid ocupava un xic més de la meitat de la copa. La iaia, per pudor femení, suposo, deia prou quan el líquid ocupava una quarta part de la copa. I llavors feia el sacrilegi: s'hi afegia aigua!!!!! tots quedàvem amb els ulls esbatanats, i intentàvem fer-la desdir de la seva acció a través de raonaments més o menys lògics: que si perd el seu sabor, que si el cava ja té un elevat contingut d'aigua, que si per fer això val més no beure… però res. Mai vam aconseguir fer-la canviar d'opinió. La iaia, indiferent a qualsevol dels comentaris que li fèiem, agafava l'ampolla d'aigua de sobre la taula, i acabava d'omplir la seva copa amb el líquid transparent i insípid. I, tota seriosa, engolia el beuratge glop a glop. 

Julivert en torratxes
La meva àvia va créixer a pagès. Suposo que aquest és un dels motius pel qual li agraden les plantes. Ella, però, no viu al camp. I no té ni tan sols jardí. Però té una terrassa gran. Com soluciona l'enyor a l'herba fresca, al color dels gallarets, a trencar branquillons tot corrent, a l'olor de farigola? amb torratxes. Des que tinc ús de raó, a la terrassa de la meva àvia hi han torratxes de fang. Força grans, de color marró. I què hi ha a dintre? en moltes de les torratxes hi podem trobar geranis, però amb el pas dels anys, el contingut de les torratxes s'ha anat tornat més pràctic i menys visual. 
Un dia, la meva àvia estava cuinant i em diu: vés a la terrassa i agafa una mica de julivert ¿? el julivert no és allò verd que demanes a la fruiteria a l'hora de pagar? Doncs resulta que en la majoria de torratxes de la terrassa de l'àvia hi podem trobar julivert! i la iaia cada dia n'agafa un bocinet, per posar sobre la carn. Si ara aneu a veure a l'àvia i sortiu a la seva terrassa, segurament, dins de les torratxes, podreu trobar enciams i fins i tot tomàquets! ai, aquests ecologistes! la iaia els hi ha passat al davant!

Pollastre a la brasa
Els dissabtes al vespre, quan érem petites, sempre anàvem a sopar a casa els avis Pitus. Érem els avis Pitu i la iaia Roser, la mare, el pare, ma germana i jo. I sempre fèiem el mateix sopar: amanida, pollastre a la brasa, i de postres coca amb llonganissa (és que som de Vic). Recordo especialment bo el pollastre que feia la iaia. A la cuina, tenia un petit foc, l'encenia, i a sobre les brases, hi col.locava una reixeta on hi posava les ales de pollastre. Les ruixava amb llimona, hi tirava sal, i apa, a coure's ben a poc a poc, mentre ma germana i jo jugàvem pel passadís, o miràvem aquella tele lluny de ser plana… al cap de poc, apa, tots a taula que el pollastre es refreda! i que n'era, de bo! i el fet que el poguéssim agafar amb les mans, i trencar els tendons, i escurar el tall, com en diem a la Plana…això era per llepar-s'hi els dits! i mai millor dit, en aquest cas també és vàlid el sentit literal!














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada