dissabte, 26 de juliol del 2014

Arròs (paella)

El meu home és un crack fent paelles d'arròs. Ell va treure la seva recepta seguint indicacions de la meva mare, la qual seguia indicacions de la meva àvia, i de cuiners de la Costa Brava que feien un arròs per llepar-se els dits. A veure si us agrada!

INGREDIENTS I MATERIAL (per a 9 persones)
- 4 sípies negres amb els 4 sacs de salsa
- 30 cloïsses
- 12 gambes
- 5 cebes mitjanes
- 900 g d'arròs bomba
- 3 l de caldo de peix
- 100 g de tomàquet triturat
- 1 all
- oli i sal
- 1 paella de 46 cm de diàmetre
- 1 olla petita per les cloïsses
- 1 olla pel caldo

PREPARACIÓ
1. Fregir les gambes amb oli a la paella i retirar-les (deixar l'oli amb gust de gamba a la paella)
2. Fregir les sípies tallades i també retirar-les
3. Fregir la ceba durant molta estona, fins a tenir-la ben rossa
4. Afegir-hi una mica de tomàquet triturat (100 g) i fregir-ho una estona
5. Afegir una ica d'aigua per evitar que el sofregit es cremi. Seguir sofregint.
6. Afegir la salsa de les sípies i sofregir-ho. Rectificar de sal
7. Afegir-hi l'arròs, barrejar i fregir-lo una mica, per tal que l'arròs agafi el gust intens.
8. Afegir-hi tot el caldo i deixar que l'arròs bulli 18 minuts sense remenar. El caldo ha d'estar bullint quan l'afegim
9. Quan faltin 8 minuts, afegir-hi la sípia retirada abans, per sobre, sense remenar
10. Quan faltin 3 minuts, afegir-hi les cloïsses, que havíem cuit prèviament (*) per sobre, sense remenar i tirar-hi també el líquid de les cloïsses de l'olla
11. Quan tanquem el foc (al final dels 18 minuts), col.locar les gambes sobre l'arròs

(*) posar les cloïsses en una olla petita, afegir-hi all picat (1) i oli (un raig), i fer-ho bullir a mig foc, tapat, fins que s'obrin


dijous, 24 de juliol del 2014

Endevinalla

Ja de molt petita, la iaia ens deia una endevinalla. Ens la va repetir centenars de vegades! als nens els hi encanta que els hi repeteixin les coses, i a ella no li costava gens dir-nos-la una vegada i una altra. Aquí la teniu:
"Pam per aquí, pam per allà i pam que li penja"
L'endevineu? (tot i que molt em sembla que els pams tenien diferents mides)



dilluns, 21 de juliol del 2014

Mocadors de coll

Indispensables. En qualsevol bolso, sigui primavera o tardor, estiu o hivern, cal tenir-hi sempre un mocador de coll. 
Encara que estiguem a 35ºC, pot ser que en qüestió de minuts (o segons), una ràfega de vent t'atrapi i et provoqui un refredat d'aquells que costen tant de curar. O que la temperatura baixi de cop i volta, i el fred se't fiqui dins el cos irremeiablement. 
Per tant, per evitar aquests perills, la iaia sempre porta al bolso un (o dos) mocadors de coll. Així neutralitza qualsevol mala jugada que el temps ens pugui fer. Són incomptables les vegades que la iaia m'ha ofert un mocador de coll, per protegir-me del fred, o del vent. Estem donant un volt per qualsevol poblet o ciutat i, de cop i volta, sento com algú em posa un mocador de coll per sobre de les espatlles. "nena, abriga't, que comença a fer fred!". I jo, que no havia notat cap canvi de temperatura, li torno el mocador amb un "no, gràcies." Tot i que he de reconèixer que a vegades, la meva tossuderia anava en contra meva i hauria estat molt millor que li hagués acceptat.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Les arracades del meu casament

Segons la tradició, que em sembla molt que ens hem importat de les pel.lícules nordamericanes, les núvies han de portar una cosa blava, una cosa nova, una cosa vella i una cosa deixada.
El dia del meu casament, vaig obviar la cosa blava, la cosa nova no era altra que el vestit, i la iaia em va deixar unes de les seves arracades. Eren precioses. Eren un filament en or blanc, on hi han encastats tres brillants de diferent mida. Apart de l'anell de promesa i un cop feta la cerimònia l'anell de casada, les arracades eren les úniques joies que portava. Em van encantar. Per dos motius: un, perquè estèticament m'agradaven molt. El segon motiu, perquè me les havia deixat una dona a la que estimo i admiro profundament: la meva iaia Roser. 

divendres, 11 de juliol del 2014

Ulls de colors

De color de mel, de color de mar i de pedres precioses, del color del sol després de mirar-te'l uns segons i tancar els ulls, quan et deixa les pupil.les fent pampallugues. De camps florits just començar la primavera a despuntar amb les seves flors petites i salvatges de tots colors. D'alegria i de saviesa, de malencolia i de desig. Aquests són els colors dels ulls de la meva àvia. Quan ens pregunten pel color dels ulls, acostumem a dir un sol color. Monocromàtic. Quan et fixes en els ulls de la meva àvia, t'adones que no els pots definir emprant només un color. La forma més simple de definir-los usant colors seria ulls amb puntets de tots colors. És molt més màgic, evidentment, emprar la poesia per tal de definir-los. 

dijous, 3 de juliol del 2014

El cap a fora de l'aigua

La meva àvia no sap nedar. Quan era petita, no hi havien classes de natació, ni piscines, ni vacances a la platja. Però quan jo era petita, si que anàvem amb els avis a la piscina i sobretot de vacances a la platja. I la meva àvia sempre ha intentat portar uns hàbits saludables. Què vol dir això extrapolat a la platja? que durant una estona pren el sol, durant una estona s'arrecera sota la sombrilla, i durant una estona va a remullar-se a l'aigua. Sol, ombra i aigua. La combinació dels tres factors a parts iguals. Quan no veus a la iaia torrant-se estirada a la tovallola, mires cap a l'aigua. I veus el següent:
- més enllà de les onades trencant contra la costa (però no gaire més enllà), pots divisar un cap perfectament pentinat i crepat que es mou resseguint la costa. No es veuen els peus ni les mans fent xipolleig, les extreminats s'amaguen dins l'aigua, intentant mantenir sempre el cap enfora i procurant no allunyar-se tant com per no tocar el terra en cas de necessitat. 
I la iaia, aliena als nens que juguen a tirar-se contra les onades, als pares que tiren pilotes als fills, als crits de les mames reclamant als nens que no vagin tan lluny, continua amb la seva refrescada. Un cop considera que ja ha fet prous metres, surt de l'aigua, disposada a seguir amb el seu ritual de salut, que combina sol, ombra i aigua.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Tiramisu

La iaia fa receptes clàssiques. I em fa gràcia comparar les seves receptes amb les que jo considero "modernes". Com que ja he posat al blog la recepta de la crema boníssima que fa ella, aquí deixo la recepta del tiramisú que faig jo. I a provar i a comparar!

INGREDIENTS
2 o 3 rovells d'ou
100 g de sucre
375 g de mascarpone
sequillos o melindros
cafè
ron o amaretto
cacau en pols

ELABORACIÓ
- Barrejar els rovells d'ou, el sucre i el mascarpone amb la batedora.
- Fer cafè, afegir-li amaretto i remullar els sequillos o melindros
En un motlle:
- posar una capa dels sequillos remullats
- una capa de la massa feta amb rovells+sucre+mascarpone
- una capa dels sequillos remullats
- una capa de la massa
Aconsello guardar més de mig dia el motlle a la nevera
Abans de servir, posar-lo mitja hora al congelador

PER SERVIR
Repartir-ho en plats, i espolvorejar el cacau en pols per sobre.

El resultat és (també) per llepar-se'n els dits!

dimarts, 1 de juliol del 2014

Dibuixant a la iaia

Aquest cop el meu fill petit ha fet un dibuix de la iaia Roser. El tema era "la iaia Roser". Sense més pistes. I realment crec que l'ha clavat:
enmig de la natura, en un camp ben verd, hi ha dibuixat una persona somrient, amb els cabells alçats (crepats!), i amb roba de colors gens discrets. Al cel, un sol que ilumina aquesta persona, i li dóna energia i ganes de disfrutar. 
Potser jo hi trobo a faltar uns talons ben alts (si, si, encara que estigui dins d'un camp de rabanisses, els talons mai poden faltar). Però l'essència de la iaia Roser queda ben palesa en aquest dibuix simple, ple de llum i colors.
Estic contenta de la idea que els meus fills tenen de la seva besàvia.