dimecres, 25 de juny de 2014

Colònia que escalfa

Fa més de 30 anys, a Vic, els hiverns eren molt i molt i molt freds. Recordo ficar-me al llit amb pijama gruixut, amb bossa d'aigua calenta als peus, i depressa cobrir-me amb els llençols, una manta i un edredó. En aquella època, els de la Plana encara no en sabíem res, de les fundes nòrdiques. 
Al matí, al despertar-nos, sortir de l'escalfor del llit també ens costava molt, ja sigui per la son encara remanent, ja sigui perquè sabíem que les habitacions estaven gèlides, doncs a la nit la calefacció no anava. 
Recordo que vam passar unes quantes nits a casa dels avis. Sabeu quin era el remei contra la son i el fred que ens aplicava la iaia al despertar-nos? Ens treia totes les capes que ens cobrien (edredó+manta+llençol), ens feia treure cuita-corrents el pijama i ens fregava ben fort amb una tovallola impregnada amb colònia. 
No sé dir com actuava això en el nostre organisme. Encara ara m'és difícil discernir què era el que ens alliberava del fred:
- o la tovallola (que era vella i rasposa),
- o la colònia (que era de nens però amb un contingut en etanol important que t'impregnava els narius),
- el els gestos de la iaia amunt i avall dels nostres braços i cames.
Segurament, la combinació dels tres elements era la resposta.
El cas és que just després que ella acabés de fregar-nos, ens vestíem cuita-corrents sense la sensació de fred que hauríem tingut sense aquesta cura miraculosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada