Durant molt de temps (he de reconèixer que durant força anys), em pensava que la mare de la meva àvia materna i la mare de la meva àvia paterna es deien igual. Quina casualitat, sempre pensava jo, de petita, quan escoltava a les meves àvies parlar de les seves mares! Les meves besàvies tenen el mateix nom! I, a més, tenen un nom molt original, mai l'he sentit a cap altra banda!
Sempre que les meves àvies parlaven de les seves mares, començaven la frase dient: "la meva mare, Alsalcia…". I jo, contenta d'escoltar a les meves àvies parlant de les seves mares i el seu nom tan original.
Fou ma mare qui em va despertar del meu somni o de la meva sordesa. El cas és que ja adolescent vaig descobrir que les meves àvies no tenien el mateix nom. De fet, una es deia Juliana i l'altre es deia Maria. I Alsalcia? Per què les anomenaven Alsalcia, si no s'ho deien? ma mare, entre estupor i sornegueria, em va explicar que quan les àvies nombraven a les seves mares, s'havien acostumat a dir: "ma mare, al cel sia…", com a mode de veneració, de record i de respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada