Quins farts de jugar i de riure amb aquest joc! la iaia i la mare sovint jugaven amb nosaltres dues, ma germana i jo. I nosaltres no ens en cansàvem mai!
Objectiu del joc:
tocar l'esquena de la persona que para, marxar corrents i intentar que ella no et toqui.
Material necessari:
ganes de passar-t'ho bé, ganes de córrer, i un espai relativament gran.
Normes de joc:
- la persona que para es posa de cara a la paret.
- la resta de jugadors es posen a l'altre extrem de la sala, o terrassa, o pati, o el que sigui.
- la persona que para diu: "1, 2, 3 … petit inglès!" (no anglès, fa més de 30 anys, els anglesos eren els inglesos, a Vic), en veu alta i de cara a la paret.
- mentre la persona que para diu "1, 2, 3 … petit inglès!", la resta de jugadors avancen tan depressa com poden cap a la persona que para.
- la persona que para, un cop ha dit "1, 2, 3 … petit inglès!", es gira de seguida de cara a la resta de jugadors.
- en el moment que es gira, els jugadors s'han de quedar immòbils.
- si la persona que para veu algun jugador movent un braç, una cama, rient, tancant un ull… el fa tornar al punt de sortida.
- i així anar fent, fins que algú toca l'esquena del que para, i el que para intenta tocar a algun altre jugador.
Desconec totalment l'origen del nom del joc. Només sé que jugant-lo, he passat estones molt divertides. I que en moltes d'aquestes estones, la iaia també hi era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada