dijous, 15 de maig de 2014

El color vermell

El color preferit de la iaia: el vermell. Vermell fort, res de vermell apagat, o difuminat… vermell de veritat. I des de sempre, molta de la roba que ha portat ha estat d'aquest color. Res de passar desaparcebuda. Vistosa i elegant. O una flor vermella a la solapa, o unes sabates vermelles, o una o més peces de roba d'aquest color. Quan ma germana i jo érem adolescents, renegàvem d'aquest color. No ens agradava (o no volíem que ens agradés). El trobàvem cridaner. Preferíem el gris, el negre, o colors apagats. La iaia intentava sense èxit en aquella època, fer-nos valorar el vermell. Ara, en la nostra maduresa, jo fa temps que he après a valorar aquest color. També m'agrada tenir peces de roba vermelles. T'alegren la cara i a vegades fins i tot el dia. Sembla que desprenguis més vitalitat. I quan vaig a casa la iaia i em veu portant una peça vermella, sempre m'he d'escoltar: "Ja! em pensava que no t'agradava, el vermell! i oita que bé que et queda!" A la iaia, com a mi, li encanta tenir la raó. I comprovar que la néta porta peces de roba vermelles, és una constatació de que ella té raó, de que el vermell és, senzillament, el color en majúscules.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada