dilluns, 19 de maig de 2014

Pollastre a la brasa

Els dissabtes al vespre, quan érem petites, sempre anàvem a sopar a casa els avis Pitus. Érem els avis Pitu i la iaia Roser, la mare, el pare, ma germana i jo. I sempre fèiem el mateix sopar: amanida, pollastre a la brasa, i de postres coca amb llonganissa (és que som de Vic). Recordo especialment bo el pollastre que feia la iaia. A la cuina, tenia un petit foc, l'encenia, i a sobre les brases, hi col.locava una reixeta on hi posava les ales de pollastre. Les ruixava amb llimona, hi tirava sal, i apa, a coure's ben a poc a poc, mentre ma germana i jo jugàvem pel passadís, o miràvem aquella tele lluny de ser plana… al cap de poc, apa, tots a taula que el pollastre es refreda! i que n'era, de bo! i el fet que el poguéssim agafar amb les mans, i trencar els tendons, i escurar el tall, com en diem a la Plana…això era per llepar-s'hi els dits! i mai millor dit, en aquest cas també és vàlid el sentit literal!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada