dilluns, 14 de juliol de 2014

Les arracades del meu casament

Segons la tradició, que em sembla molt que ens hem importat de les pel.lícules nordamericanes, les núvies han de portar una cosa blava, una cosa nova, una cosa vella i una cosa deixada.
El dia del meu casament, vaig obviar la cosa blava, la cosa nova no era altra que el vestit, i la iaia em va deixar unes de les seves arracades. Eren precioses. Eren un filament en or blanc, on hi han encastats tres brillants de diferent mida. Apart de l'anell de promesa i un cop feta la cerimònia l'anell de casada, les arracades eren les úniques joies que portava. Em van encantar. Per dos motius: un, perquè estèticament m'agradaven molt. El segon motiu, perquè me les havia deixat una dona a la que estimo i admiro profundament: la meva iaia Roser. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada