dijous, 3 de juliol de 2014

El cap a fora de l'aigua

La meva àvia no sap nedar. Quan era petita, no hi havien classes de natació, ni piscines, ni vacances a la platja. Però quan jo era petita, si que anàvem amb els avis a la piscina i sobretot de vacances a la platja. I la meva àvia sempre ha intentat portar uns hàbits saludables. Què vol dir això extrapolat a la platja? que durant una estona pren el sol, durant una estona s'arrecera sota la sombrilla, i durant una estona va a remullar-se a l'aigua. Sol, ombra i aigua. La combinació dels tres factors a parts iguals. Quan no veus a la iaia torrant-se estirada a la tovallola, mires cap a l'aigua. I veus el següent:
- més enllà de les onades trencant contra la costa (però no gaire més enllà), pots divisar un cap perfectament pentinat i crepat que es mou resseguint la costa. No es veuen els peus ni les mans fent xipolleig, les extreminats s'amaguen dins l'aigua, intentant mantenir sempre el cap enfora i procurant no allunyar-se tant com per no tocar el terra en cas de necessitat. 
I la iaia, aliena als nens que juguen a tirar-se contra les onades, als pares que tiren pilotes als fills, als crits de les mames reclamant als nens que no vagin tan lluny, continua amb la seva refrescada. Un cop considera que ja ha fet prous metres, surt de l'aigua, disposada a seguir amb el seu ritual de salut, que combina sol, ombra i aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada