"Iaia, avui he anat a comprar unes estovalles."
"On hi has anat?"
"Al carrer Pla de Balenyà."
"I on és, això?"
"Al centre de Vic, saps el carrer Nou?"
"No, no sé pas com anar-hi, no recordo el nom de cap carrer."
No sé dir com em sento: atordida, estupefacta, abatuda, incrèdula... la iaia no recorda cap dels carrers pels quals ha transitat tota la seva vida. Cap. Aquells carrers que la veien ben mudada i elegant, amb talons, faldilla voleiant, jaqueta i el cabell acabat de crepar. Aquells carrers on hi trobava aquella veïna que li explicava una xafarderia, o aquella coneguda que li deia "sempre fas goig, Roser!". I ella, saludava a una i altra, i continuava fent camí cap a casa, carregada amb alguna bossa plena de peix o de pomes. I passava pel carrer Pla de Balenyà i pel carrer Nou, amunt i avall, amunt i avall...
Ben mirat, tampoc sé perquè m'estranya tant, tot plegat. Si la trobo perduda dins del seu pis, per què m'hauria d'estranyar que no recordi cap carrer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada