Al seu pis, la meva àvia tenia un armari màgic. Estava empotrat a la paret, al passadís. No feia ni un metre d'ample. La porta tancava malament. Però per a la meva germana i per a mi, era el millor armari del món. L'obries i… estava ple de sabates! Sabates velles i gastades, algunes de més noves, blanques, roses, marrons, beig… amb taló alt, molt alt, baixet, però sempre amb talons. Acabades en punta, algunes d'arrodonides, alguna de quadrada (en diuen carrades, d'aquestes?).
Quan baixàvem al seu pis, corríem cap a aquest armari, l'obríem, i ens emprovàvem totes les que podíem! ens fèiem les grans, i les xules, intentant caminar més de quatre passes amb unes sabates que ens anaven massa grans. Però ens fèiem un fart de riure, ens ho passàvem molt bé!
Un dels contes que tinc a la web www.mamemi.com està basat en aquest armari de les sabates. Per a dues nenes petites que volen fer-se gran, era la millor capsa de joguines que podíem tenir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada