Avui els meus pares m'acaben de dir que la iaia té Alzheimer. Ja ens ho temíem. Fa temps que té pèrdues de memòria, repeteix les preguntes molt sovint, i sembla que estigui en una altra banda. I què carai, té 86 anys i fins ara una salut de ferro, però té ja 86 anys!
La meva àvia és el meu ídol. Una dona forta, amb molt de caràcter, i orgullosa de ser qui és i de viure on viu i com viu. Aquestes pàgines són per ella.
Gràcies, iaia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada