dijous, 17 d’abril del 2014

Les lloques

Era automàtic. Sempre que quedàvem en alguna celebració i s'ajuntaven les cinc germanes, totes cinc es posaven a parlar i riure a la vegada. Somreien, es deien "mira que guapa, la pilla!", "oita, quina jaqueta més xula!", "apa, noia, que mudada!"… i vinga a riure! I era un riure que s'encomanava. S'encomanava tant! Semblaven lloques! totes cinc irradiaven cares de felicitat, es miraven, xerrotejaven, i reien! No és que xerressin de temes importants, només veient-se, saludant-se a la seva manera, ja s'hi trobaven bé, fós on fós! Mai he sabut amb seguretat si se'n fotien les unes de les altres, començant per elles mateixes, o si es tiraven aquells "piropos" realment. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada