divendres, 18 d’abril de 2014

Les lloques (2)

la tieta Magdalena, la iaia Roser, la tieta Mercè, la tieta Dolors i la tieta Pepita. Totes juntes. Totes 5. I quin fart de riure que es feien! Per tot, per res! Una amistat, una companyonia, una seguretat… tot això irradiaven quan se les veia juntes! La més vergonyosa, la més mudada, la més trapella, la del riure més estrident i la més petita. Totes cinc compartien records, dolços i amargs, de la seva infantesa. Els que sortien a les converses i els que es guardaven en un racó ben endins de la seva ànima. Però totes cinc juntes eren com una estrella brillant de cinc puntes que s'enfortia cada cop que les cinc puntes s'acostaven. I brillaven amb llum pròpia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada