dimecres, 16 d’abril de 2014

Cabretes, esteu ben amagadetes?

A casa teníem un forn de pa. El pastador, l'espai on es feia el pa, era com un iceberg. No, no perquè fos fred, al contrari! Si tu entraves a la botiga, veies que era un espai petit, però a l'entrar al pastador, comprovaves que hi havia multitud de metres quadrats, amb parets blanques, armaris plens de calaixeres on es llevava el pa, carros de fusta per transportar el pa, sacs de farina… i espai per caminar… i per jugar. Recordo que jugàvem amb la iaia a amagar-nos. Ella sempre parava. Comptava fins a 10, amb els ulls tancats, i ma germana i jo corríem a amagar-nos! Gairebé sempre ens amagàvem al mateix lloc. Quan la iaia parava de comptar, deia en veu alta: "cabretes, esteu ben amagadetes?" i nosaltres dues, amb la nostra inocència intacta, li responíem: "Siiiiiii!" Evidentment ella ens trobava en un tres i no res, i s'acostava amb passes ben grans cap a nosaltres. Nosaltres, espantades i eufòriques a la vegada, li dèiem: "no se'ns mengis! no se'ns mengis!" I que n'eren, de plaents, i divertides, aquelles tardes amb la iaia!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada